François Bayrou ha estat la gran sorpresa de la campanya per a les presidencials franceses. En pocs mesos, el candidat centrista ha aconseguit triplicar la intenció de vot, fins a convertir la cursa a l´Elisi en una batalla a tres bandes amb els suposats candidats majoritaris, el conservador Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal. La clau del seu èxit ha estat una campanya plena d´atacs al sistema bipartidista, que considera responsable del dèficit democràtic. Com a solució, Bayrou proposa practicar "un electroxoc suau" al país i crear un govern d´unitat nacional que incorpori personalitats de dreta i esquerra, per acabar amb la lluita de clans. A només tres dies de la primera volta, Bayrou no està disposat a perdre ni un sol vot: els necessitarà tots per passar a la segona. Si ho aconsegueix, els sondejos apunten que guanyarà les eleccions, sigui qui sigui el seu adversari.
El gran nombre d"indecisos i els electors infidels als partits majoritaris seran determinants per al resultat final. Creu que el beneficiaran?
No penso que siguin indecisos, sinó persones que reflexionen. S"ha produït un canvi en el fet de votar. Abans el vot era automàtic: es votava per inèrcia. En aquestes eleccions, la gent votarà pensant quin canvi pot suposar el seu vot. En aquest sentit, sóc el candidat que pot provocar el canvi més important i alhora el que més calma les inquietuds dels francesos.
També es defineix com "el candidat del vot útil". Per què ho és?
Encarno el vot útil perquè, segons tots els sondejos, sóc l"únic que podrà guanyar Sarkozy. Però no només per això: també sóc l"únic que permetrà canviar les regles del joc.
En aquest sentit, de vegades costa ubicar-lo políticament. Havent estat un aliat de la majoria conservadora, ha aparegut de cop i volta com el candidat antisistema.
Doncs jo trobo que és molt fàcil ubicar-me. Sóc i sempre he estat un home de centre. Considero que escollir només la dreta o l"esquerra implica perdre una gran riquesa per a França, un país que necessita una síntesi per sortir de la crisi. Molts dirigents espanyols ja em coneixen, perquè durant deu anys he estat president del consell general de la regió Pirineus Atlàntics, és a dir, que he presidit alhora el País Basc francès i el Bearn, d"on sóc originari.
Però la seva trajectòria demostra que durant més de vint anys ha contribuït a potenciar el sistema bipartidista que ara denuncia. En quin moment es va adonar que no funcionava?
Sempre he pensat que no funcionava, fins i tot quan era ministre. Però durant molt de temps no he pogut actuar. Ara fa deu anys vaig decidir fer alguna cosa en aquest sentit.
En tot cas, la seva estratègia d"equidistància és visible des de fa només un any, quan va votar per sorpresa la moció de censura contra el govern.
La gent que m"ha seguit de prop sap que fa molt més temps que vaig decidir canviar aquest sistema.
Què pensa fer per les llengües i cultures minoritàries a Europa?
Estic a favor que França ratifiqui la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, perquè són una riquesa que pertany a tothom i que cal conservar. Encara diria més: cal defensar-les i projectar-les cap al futur. Sóc bearnès i per tant tinc un parentesc molt fort amb els catalans. M"estimo aquestes llengües i tinc la intenció de lluitar per elles. És cert que això no sempre s"entén a França, però cal fer-ne pedagogia.
Abans de morir, Mitterrand va dir: "Seguiu Bayrou, perquè algun dia serà president de la República". Si encara fos viu, votaria per vostè o per Ségolène Royal?
Ja en tinc prou de fer votar els vius, no em faci votar també els morts! Amb Mitterrand existeixen punts de semblança pel que fa a la personalitat. Però políticament hi ha moltes diferències, perquè Mitterrand va conduir una nacionalització general de l"economia que no es pot dir que hagi estat un èxit.
Comencen a aparèixer crides des de les files socialistes perquè Royal pacti amb vostè. És possible un acord?
De moment, és un símptoma que la línia de demarcació entre dreta i esquerra s"està esborrant. Això durà a un gran govern de centre. N"estic segur. Si sóc candidat, és perquè sempre he cregut que guanyaria.
